Vés al contingut

Universitat Nacional Australiana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióUniversitat Nacional Australiana
(en) The Australian National University Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Lemallatí Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtANU, 澳國立 i 澳国立 Modifica el valor a Wikidata
Tipusuniversitat pública
agència governamental d'Austràlia
productora Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1946
7 febrer 1947
Activitat
Membre deGroup of Eight
International GLAM Labs Community
arXiv
Australian Research Data Commons
World Wide Web Consortium
International Alliance of Research Universities
LIGO Scientific Collaboration
ORCID
Associació d'Universitats de la conca del Pacífic Modifica el valor a Wikidata
Nombre d'estudiants17.380 Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Filial
Fenner School of Environment and Society, Australian National University (en) Tradueix
Australian Primary Health Care Research Institute, Australian National University (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Australian National University Classics Museum (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Lloc webanu.edu.au Modifica el valor a Wikidata
Facebook: TheAustralianNationalUniversity X: anumedia Modifica el valor a Wikidata

La Universitat Nacional Australiana (Australian National University - ANU) és una universitat d'investigació situada a Canberra, la capital d'Austràlia. El seu campus principal a Acton comprèn set centres docents i de recerca, a més de diverses acadèmies i instituts nacionals.[1]

Fundada el 1946, ANU és l'única universitat creada pel Parlament d'Austràlia. Es remunta als seus orígens al Canberra University College, que es va establir el 1929 i es va integrar a ANU el 1960.[2] L'ANU matricula 10.052 estudiants de primer cicle i 10.840 de postgrau i dona feina a 3.753 persones.[3] La dotació de la universitat es va situar en 1.800 milions de dòlars australians a partir del 2018.[4]

Compta amb sis premis Nobel i 49 acadèmics de Rodes [5] entre els seus professors i exalumnes.[6] La universitat ha format dos primers ministres, 30 actuals ambaixadors australians i més d'una dotzena de caps de departaments de govern actuals d'Austràlia. Les darreres versions de les publicacions acadèmiques d'ANU es realitzen a través d' ANU Press en línia.[7]

Història

[modifica]

Origen

[modifica]
Restes del generador homopolar ANU dissenyat per Mark Oliphant

Les crides per a l'establiment d'una universitat nacional a Austràlia van començar ja l'any 1900.[8] Després de determinar la ubicació de la capital del país, Canberra, el 1908, es va reservar un terreny per a l'UNA als peus de la Muntanya Negra en els dissenys de la ciutat de Walter Burley Griffin.[8] La planificació de la universitat va ser interrompuda per la Segona Guerra Mundial, però es va reprendre amb la creació del Departament de Reconstrucció de la Postguerra el 1942, que finalment va portar a l'aprovació de l'Australian National University Act 1946 pel govern de Chifley l'1 d'agost de 1946.[8]

Un grup d'estudiosos destacats australians van tornar de l'estranger per unir-se a la universitat, incloent-hi Howard Florey (codesenvolupador de la penicil·lina), Mark Oliphant (un físic nuclear que va treballar en el Projecte Manhattan) i Keith Hancock (el professor Chichele d'Història Econòmica a Oxford). El grup també incloïa un neozelandès, Raymond Firth (professor d'antropologia a LSE), que abans havia treballat a Austràlia alguns anys.[9] L'economista Douglas Copland va ser nomenat primer vicerector i l'antic primer ministre Stanley Bruce va ser el primer canceller.[10] La universitat es va organitzar originalment en quatre centres: les escoles de recerca de ciències físiques, ciències socials i estudis del Pacífic i l'escola d'investigació mèdica John Curtin.[9]

La primera sala de residents, Casa de la Universitat, es va obrir l'any 1954 per a professors i estudiants de postgrau. L'Observatori del Mont Stromlo, establert pel govern federal el 1924, va passar a formar part de la universitat el 1957. Les primeres ubicacions de la biblioteca, els edificis Menzies i Chifley, es van obrir el 1963. L'Escola Forestal d'Austràlia, situada a Canberra des de 1927, va ser fusionada el 1965.[11]

Canberra University College

[modifica]
Escola d'art de la universitat ubicada a l'antic edifici de Canberra High School

El Canberra University College (CUC) va ser la primera institució d'educació superior a la capital nacional, que es va establir el 1929 i va matricular els seus primers alumnes de grau el 1930.[12][13] La seva fundació va ser liderada per Robert Garran, un dels redactors de la Constitució australiana i primer procurador general d'Austràlia.[14] CUC estava afiliat a la Universitat de Melbourne i els seus títols eren concedits per aquesta universitat.[12] Entre els líders acadèmics del CUC hi havia l'historiador Manning Clark, el politòleg Finlay Crisp, el poeta AD Hope i l'economista Heinz Arndt.[14]

L'any 1960, el CUC es va integrar a l'ANU com a Escola d'Estudis Generals, inicialment amb facultats de lletres, economia, dret i ciències. Més tard es van introduir facultats d' estudis orientals i d'enginyeria. Bruce Hall, la primera universitat residencial per a estudiants universitaris, es va obrir el 1961.[15]

Era moderna

[modifica]

L'Escola de Música de Canberra i l'Escola d'Art de Canberra es van ajuntarel 1988 per formar l' Institut de les Arts de Canberra, i es van fusionar amb la universitat com a Institut de les Arts de l'ANU el 1992.[16][17][18]

La universitat va establir la seva Facultat de Medicina l'any 2002, després d'obtenir l'aprovació del govern federal l'any 2000.[19]

El 18 de gener de 2003, els incendis forestals de Canberra van destruir en gran part l' Observatori del Mont Stromlo.[20] Els astrònoms de l'ANU realitzen ara investigacions des de l' Observatori de Siding Spring, que conté 10 telescopis, inclòs el Telescopi anglo-australià.[21]

El febrer de 2013, l'empresari financer i graduat de l'ANU Graham Tuckwell va fer la donació universitària més gran de la història d'Austràlia donant 50 milions de dòlars per finançar un programa de beques de pregrau a l'ANU.[22]

La universitat és coneguda per la seva història d'activisme estudiantil i, en els darrers anys, per la seva campanya de desinversió de combustibles fòssils, que és una de les més llargues i exitoses del país.[23] La decisió del Consell de l'ANU de desinvertir de dues empreses de combustibles fòssils el 2014 va ser criticada pels ministres del govern Abbott, però defensada pel vicerector Ian Young.

Una enquesta realitzada per la Comissió Australiana de Drets Humans el 2017 va trobar que l'ANU tenia la segona incidència més alta d'agressions sexuals i assetjament sexual.[24][25] El 3,5% dels enquestats de l'ANU van declarar haver estat agredits sexualment el 2016. El vicerector Brian Schmidt va demanar disculpes a les víctimes d'agressió i assetjament sexual.[26]

L'ANU va tenir finançament i retallades de personal a l'Escola de Música el 2011-2015[27] i a l'Escola de Cultura, Història i Llengua el 2016.[28][29][30] Tanmateix, hi ha una sèrie de dotacions globals (governamentals) disponibles per a les arts i les ciències socials, designades només per a ANU.[31] Alguns cursos s'imparteixen ara en línia.[32]

La universitat té acords d'intercanvi per als seus estudiants amb moltes universitats estrangeres, sobretot a la regió Àsia-Pacífic, com ara la Universitat Nacional de Singapur, la Universitat de Tòquio, la Universitat de Hong Kong, la Universitat de Pequín, la Universitat de Tsinghua i la Universitat Nacional de Seül. En altres regions, les universitats destacades inclouen la Université Paris Sciences et Lettres, la George Washington University, la Universitat de Califòrnia, la Universitat de Texas, la Universitat de Toronto a Amèrica del Nord i l' Imperial College London, King's College London, Sciences Po, ETH Zürich, Universitat Bocconi, la Universitat de Copenhaguen i el Trinity College de Dublín a Europa.[33]

El 2017, els pirates informàtics xinesos es van infiltrar als ordinadors de la Universitat Nacional d'Austràlia, cosa que podria haver compromès la investigació en seguretat nacional realitzada a la universitat.[34][35]

Campus

[modifica]
Acton, Canberra
Di Riddell Student Center va obrir el 2019

El campus principal s’estén pel barri d'Acton, a Canberra, i consta de 358 acres (1.45 km2) de parcs majoritàriament ocupats per edificis universitaris.[36] L'ANU està dividida per Sullivans Creek, una part de la conca Murray – Darling, i limita amb el bosc natiu de Black Mountain, el llac Burley Griffin, el suburbi de Turner i el districte central de negocis de Canberra. Molts espais universitaris tenen una importància històrica que data de l'establiment de la capital, amb més de 40 edificis reconeguts per la llista del patrimoni de la Commonwealth i diversos altres a les llistes locals.[37]

Amb més de 10.000 arbres al seu campus,[38] va guanyar un premi a la xarxa de campus sostenibles internacionals el 2009 [39] i és el segon campus universitari més verd d'Austràlia el 2011.

Quatre de les cinc acadèmies científiques d'Austràlia tenen seu a ANU: l'Acadèmia Australiana de Ciències, l'Acadèmia Australiana de les Humanitats, l'Acadèmia de Ciències Socials d'Austràlia i l'Acadèmia Australiana de Dret. El Centre Nacional d'Austràlia per a la Sensibilització Pública de la Ciència i el National Film and Sound Archive també es troben a ANU, mentre que el Museu Nacional d'Austràlia i CSIRO es troben al costat del campus.

Ocupa ubicacions addicionals, incloent l'Observatori Mount Stromlo als afores de Canberra, l'Observatori Siding Spring a prop de Coonabarabran, un campus a Kioloa a la costa sud de Nova Gal·les del Sud i una unitat d'investigació a Darwin.[40]

Biblioteca

[modifica]

La biblioteca es va originar el 1948 amb el nomenament del primer bibliotecari, Arthur McDonald.[2] La biblioteca té més de 2,5 milions de volums físics [41] distribuïts en sis branques: les biblioteques Chifley, Menzies, Hancock, Art & Music i Law i el repositori d'impressions extern.[42] Les biblioteques de Chifley i Hancock són accessibles per al personal i els estudiants de l'ANU les 24 hores del dia.[43][44]

Residències

[modifica]

Hi ha onze instal·lacions residencials afiliades a ANU: Bruce Hall, Burgmann College, Burton & Garron Hall, Fenner Hall, Gowrie Hall, Graduate House, John XXIII College, Toad Hall, Ursula Hall, Wamburun Hall i Wright Hall.[45] Totes es troben al campus, excepte el Gowrie Hall, que es troba al barri proper de Braddon. Els estudiants també resideixen als centres privats adjacents al campus: Davey Lodge, Kinloch Lodge, Warrumbul Lodge i Lena Karmel Lodge. El 2010 es va establir el Griffin Hall no residencial per a estudiants que viuen fora del campus. Un altre allotjament per a estudiants fora del campus va ser impulsat per UniGardens Pty, University Gardens [46] situat a Belconnen.

El 2014, el 2019 i el 2020 hi va haver grans protestes organitzades per líders estudiantils a totes les residències de l'ANU [47] contra fortes pujades de lloguers, la negligència de l'assistència pastoral i els fracassos reiterats en la resolució de problemes relacionats amb agressions i assetjament sexual.[48]

  • Kinloch Lodge
    Kinloch Lodge
  • Lena Karmel Lodge
    Lena Karmel Lodge
  • Sala Fenner
    Sala Fenner
  • Davey Lodge
    Davey Lodge

Rànquings

[modifica]

És considerada una de les universitats de recerca més importants del món, en el Rànquing de Xangai de 2021 estava classificada la 76a del mon i cinquena australiana,[49] i està classificada com la universitat número u d'Austràlia i l'hemisferi sud pel rànquing QS World University 2021. És la universitat número 31 del món segons el rànquing QS World University 2021,[50] i en el lloc 59 del món (tercer a Austràlia) pel 2021 Times Higher Education.[51]

Al rànquing universitari global d'ocupabilitat Times Higher Education 2020, un rànquing anual d'ocupabilitat de graduats universitaris, ANU ocupava el lloc 15 del món (primer a Austràlia).[52] Segons la QS World University per assignatura del 2020, la universitat també es va classificar entre les deu millors del món en antropologia, ciències de la terra i del mar, geografia, geologia, filosofia, política i sociologia.[53]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Academic Structure». Australian National University. [Consulta: 6 abril 2013].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Timeline». Australian National University. [Consulta: 6 abril 2013].
  3. ↑ «Quick Stats». Australian National University. Arxivat de l'original el 9 d’abril 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  4. ↑ «ANU Annual Report 2018». ANU. [Consulta: 31 desembre 2020].
  5. ↑ «ANU by numbers: global alumni - ANU Reporter». Arxivat de l'original el 2017-02-25. [Consulta: 3 maig 2021].
  6. ↑ «Nobel Prize winners». Australian National University. [Consulta: 6 abril 2013].
  7. ↑ «ANU Press - ANU». press.anu.edu.au.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «History of ANU». Australian National University. Arxivat de l'original el 11 April 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  9. ↑ 9,0 9,1 «History of ANU». Australian National University. Arxivat de l'original el 11 April 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  10. ↑ «Chancellors & Vice-Chancellors». Australian National University. Arxivat de l'original el 9 April 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  11. ↑ «Our history». Australian National University, 22-09-2014. Arxivat de l'original el 9 February 2022. [Consulta: 9 febrer 2022].
  12. ↑ 12,0 12,1 «History of ANU». Australian National University. Arxivat de l'original el 11 April 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  13. ↑ «Ordinance establishing Canberra University College». ACT Legislation Register. Australian Capital Territory Legislative Assembly. Arxivat de l'original el 24 May 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  14. ↑ 14,0 14,1 Coleman, Peter. Canberra University College, 2007. DOI 10.22459/AS.03.2007. ISBN 9780731538102. 
  15. ↑ «Our history». Australian National University, 22-09-2014. Arxivat de l'original el 9 February 2022. [Consulta: 9 febrer 2022].
  16. ↑ «Our history». Australian National University, 22-09-2014. Arxivat de l'original el 9 February 2022. [Consulta: 9 febrer 2022].
  17. ↑ «Canberra Institute of the Arts». ANU Archives. Arxivat de l'original el 29 August 2018. [Consulta: 29 agost 2018].
  18. ↑ «Institute of the Arts». ANU Archives. Arxivat de l'original el 29 August 2018. [Consulta: 29 agost 2018].
  19. ↑ «History of ANU Medical School». Australian National University. Arxivat de l'original el 9 April 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  20. ↑ «Mount Stromlo Observatory». Australian National University. Arxivat de l'original el 9 April 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  21. ↑ «Telescopes». Australian National University. Arxivat de l'original el 11 April 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  22. ↑ «Billionaire gives back with $50m uni donation». .
  23. ↑ «Students put the Coalition on notice over climate change». , 23-10-2014.
  24. ↑ «Search how every university in Australia ranks for sexual harassment and assault» (en anglès). The Age, 01-08-2017.
  25. ↑ «'We should all be shocked' leader of university with worst results comforts students» (en anglès). The Sydney Morning Herald, 02-08-2017.
  26. ↑ «Sexual assault rate at ANU double that of universities nationally» (en anglès australià). ABC News, 01-08-2017.
  27. ↑ "Puzzling rationale to ANU budget cuts" Arxivat 19 October 2017 a Wayback Machine., The Canberra Times, 29 March 2016.
  28. ↑ Rowan Callick, "ANU's Brian Schmidt faces test with language school cuts", The Australian, 6 April 2016.
  29. ↑ William Sima, "ANU celebrates excellence in Asia-Pacific studies by axing it" Arxivat 21 October 2017 a Wayback Machine., The Sydney Morning Herald, 28 March 2016.
  30. ↑ Emma Macdonald, ANU Asian language budget cuts see top academics placed on fixed-term contracts Arxivat 22 October 2017 a Wayback Machine., The Sydney Morning Herald, 29 March 2016.
  31. ↑ Communications, CASS Marketing &. «Giving to CASS». Arxivat de l'original el 21 October 2017. [Consulta: 21 octubre 2017].
  32. ↑ Universitat Nacional Australiana a YouTube, ANU TV.
  33. ↑ ANU Exchange Partners Arxivat 24 March 2019 a Wayback Machine..
  34. ↑ «Chinese hackers breach ANU, putting national security at risk». The Sydney Morning Herald, 06-07-2018.
  35. ↑ «Chinese hackers infiltrate systems at Australian National University». , 08-07-2018.
  36. ↑ «ANU Tour». Australian National University. [Consulta: 6 abril 2013].
  37. ↑ «ANU Heritage Strategy». Australian National University. Arxivat de l'original el 11 abril 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  38. ↑ «Acton Tree Trail». Australian National University. Arxivat de l'original el 19 març 2012. [Consulta: 6 abril 2013].
  39. ↑ «Sustainability awards». Australian National University. Arxivat de l'original el 9 abril 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
  40. ↑ «Campus - About ANU». Australian National University. [Consulta: 6 abril 2013].
  41. ↑ «Collections - ANU Library». Australian National University. [Consulta: 6 abril 2013].
  42. ↑ «Branches- ANU Library». Australian National University. [Consulta: 6 abril 2013].
  43. ↑ «Chifley Level 3 now open 24/7 - ANU Library - ANU». anulib.anu.edu.au. Arxivat de l'original el 11 de maig 2017. [Consulta: 15 maig 2017].
  44. ↑ «Hancock Library is now open 24/7 - ANU Library - ANU» (en anglès). anulib.anu.edu.au. Arxivat de l'original el 21 de març 2019. [Consulta: 16 maig 2019].
  45. ↑ «Residential Halls and Colleges». Australian National University. Arxivat de l'original el 26 abril 2012. [Consulta: 6 abril 2013].
  46. ↑ «UniGardens, ANU & UC student accommodation and apartments, Canberra, Belconnen». UniGardens.
  47. ↑ Lansdown, Sarah. «ANU students feel pinch of residence tariff rise» (en anglès). The Canberra Times, 22-08-2020. [Consulta: 22 agost 2020].
  48. ↑ «Review of ANU Residences' Response to Sexual Assault and Sexual Harassment - Staff Services - ANU» (en anglès). services.anu.edu.au. Arxivat de l'original el 2020-09-20. [Consulta: 22 agost 2020].
  49. ↑ «2021 Academic Ranking of World Universities» (en anglès). Shanghai Ranking. [Consulta: 31 octubre 2021].
  50. ↑ «QS World University Rankings Results 2021». QS Quacquarelli Symonds Limited. [Consulta: 8 juny 2017].
  51. ↑ Times Higher Education [Consulta: 30 octubre 2018].
  52. ↑ Elmes, John Times Higher Education [Consulta: 17 novembre 2016].
  53. ↑ «The Australian National University Rankings». [Consulta: 17 febrer 2018].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Universitat_Nacional_Australiana&oldid=33800528»